Disco: La Flama
Canción: 01
La Flama
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Disco: Coratge
Canción: 03
La Vida Sense Tu
La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.
La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançò d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.
La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits.
La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la façana
foc i metralla a les nostres mans.
La vida és agafar el primer tranvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats.
La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu
Disco: Coratge
Canción: 04
Seguirem
Amb la tendresa que ens deixares
amb les coses senzilles
amb la terra entre els dits
seguirem.
Amb l'enyorança a les finestres
amb les cançons d'Ovidi
amb les lluites d'ahir,
seguirem.
Amb la il·lusió que desbordaves
amb les paraules vives
amb els somnis humils
seguirem.
Amb tot allò que construïres
amb les banderes velles
d'un país clandestí,
seguirem.
Seguirem!
encara amb la mateix coratge
Seguirem!
encara amb la mateixa il·lusió
Seguirem!
encara amb el mateix empenta
Seguirem!
Encara amb la mateixa passió
fidels a aquell somriure que mai
no oblidarem
camí de la victòria,
seguim,
seguirem.
Amb els estels que encara brillen
amb els records que ens porten
amb el cel ple de nit,
seguirem.
Amb l'emoció del primer dia
amb la gent que t'estima
amb l'esforç compartit,
seguirem.
Amb les batalles quotidianes
amb les guerres de sempre
amb el teu compromís,
seguirem.
Amb tot allò que defensares
amb un somriure als llavis
amb un foc sota el pit,
seguirem-
Disco: Coratge
Canción: 05
Perduts Als Carrers Del Món
Si ara me'n vaig segur que es fa llarga la tornada
me'n vaig sols amb el bitllet d'anada
estic segur de com vull començar el viatge
m'hauré de desprendre de quasi tot l'equipatge
tot allò que em sobra, tot allò que em pesa
tot allò que no cap dins d'una maleta
tot allò que em fa fàstic de València,
l'odi del poder i la seua violència.
Però no em sobra el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajuda a no perdre el nord
no saps l'esforç que em costa deixar aquesta terra
creuaré volant mil i un països en guerra
miraré, buscaré, em perdré però caminaré
He lligat una corda del meu cor al punt d'origen
així quan em trobe lluny no sentiré el vertigen.
Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies per quedar-se a mirar hi ha dies en què tot es fa fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors.
Si ara me'n vaig no contes el temps fins que jo torne
no sé quan però ens tornarem a vore
vull canviar de ruta vull buscar un nou ancoratge
córrer com una fera que es confon amb el paisatge
llençaré la roba, cremaré tota disfressa
dins de la motxilla la teua tendresa
un nou tatuatge i un punt d'incertesa
una nova aventura, un nou camí, una nova conquesta.
I si ara em falta el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m'ajudava a no perdre el nord
recorda que hi ha qui sura i ha qui s'ofega
i qui pensa que el seu melic és el centre de la terra
miraré, buscaré i tornaré i ja no em perdré
He vingut per quedar-me i encara hi ha qui m'espera
carregat amb l'experiència i mil nits de carretera
Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan ja s'amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies que són per mirar hi ha dies en què tot es fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors-
Disco: Coratge
Canción: 06
I Si Demà No Tornara
La por em desvetla
a les nits sense dormir
i sent el vell revòlver
que descansa sobre el pit
en aquest bosc humit
els silenci és l'enemic
a trenc d'alba partim
seguint les llums del matí
Travessem l'aurora
entre els cingles del massís
en aquestes muntanyes
sobreviure és resistir
hem canviat mil cops de nom
però tots sabem qui som
guerrillers supervivents
combatents de l'últim front
Unes flames roges
cremem el nostre horitzó
la casa on dormirem
és un esquelet de foc
han matat el masover
ens solia refugiar
anit em va somriure
quan ens vam acomiadar
La lluna ens recorda
que som com estels errants
ombres d'una guerra
perduda en sendes de fang
i quan la foscor em venç
acaricie en soledat
un record en blanc i negre
el motiu del meu combat
I si demà no tornara
al lloc on et vaig deixar
vull que recordes que un dia
joves com nosaltres vam marxar a lluitar
armats d'amor i coratge
i un clavell roig amagat
combatrem fins l'últim dia
sota bandera de la llibertat
|